SUBJECTES PASSIUS

Són subjectes passius les persones físiques o jurídiques i les entitats sense personalitat jurídica a què es refereix l’article 35.4 de la LGT que realitzin en territori nacional qualsevol de les activitats que originen el fet imposable

Nota: ha de tenir-se en compte que com a conseqüència de l’establiment de l’exempció de les persones físiques i de les persones jurídiques i entitats amb un import net de la xifra de negocis inferior a d’1.000.000 d’euros, els únics subjectes passius que estan obligats al pagament del IAE són les persones jurídiques i entitats que superin aquesta xifra de negocis

QUOTA TRIBUTÀRIA

1. Quota tributària: és la resultant d’aplicar els següents elements que intervenen en la seva determinació: la quota de tarifa, el coeficient de ponderació, el coeficient municipal de situació, si procedeix i el recàrrec provincial en els supòsits en què així s’hagi establert legalment

A. Quota de tarifa: tarifes del IAE: La quota tarifa, que sol constar al seu torn de dos conceptes: la quota d’activitat (que es determina conforme al que disposa el grup o epígraf que procedeixi de les tarifes mitjançant l’assenyalament d’una quantitat fixa única o mitjançant una escala de trams, d’un percentatge aplicable a una determinada magnitud o mitjançant un sistema de producte en què es multiplica el nombre d’unitats dels elements tributaris assenyalats en l’epígraf por la quantitat assenyalada per a cadascun d’ells) i la quota de superfície (que s’obté en funció de la superfície dels locals en què es realitzin les activitats enregistrades)

La fixació de les quotes haurà d’ajustar-se a les bases establides en el TRLRHL, que són les que segueixen:

a) Delimitació del contingut de les activitats enregistrades d’acord amb les característiques dels sectors econòmics, tipificant-les, amb caràcter general, mitjançant elements fixos que hauran de concórrer en el moment de la meritació de l’impost

b) Els epígrafs i rúbriques que classifiquin les activitats subjectes s’ordenaran, en la mesura que es pugui, d’acord amb la Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques

c) Determinació d’aquelles activitats o les seves modalitats a què pel seu escàs rendiment econòmic se’ls assenyali quota zero

d) Les quotes resultants de l’aplicació de les tarifes no podran excedir el 15% del benefici mitjà presumpte de l’activitat enregistrada i en la seva fixació es tindrà en compte, també, la superfície dels locals en què es realitzin les activitats enregistrades. Així mateix, les tarifes de l’impost podran fixar quotes provincials o nacionals

Les quotes de tarifa es poden classificar, segons el territori en què faculten per a l’exercici de l’activitat, en quotes mínimes municipals, provincials o estatals: les quotes mínimes municipals de caràcter general són les que amb tal denominació apareixen específicament assenyalades en les tarifes així com qualssevol altres que no tinguin la qualificació expressa en les referides tarifes de quotes provincials o nacionals; les quotes provincials i les nacionals són aquelles que amb tal denominació apareixen expressament assenyalades en les tarifes. Quan l’activitat de què es tracti tingui assignada més d’una de les classes de quotes, el subjecte passiu podrà optar pel pagament de qualsevol d’elles, amb les facultats que la classe de quota elegida li atorga per a l’exercici de la seva activitat

B. Coeficient de ponderació El coeficient de ponderació és un element tributari el fi del qual és incrementar totes quotes dels obligats al pagament de l’impost prenent com a referència l’import net de la xifra de negocis obtingut pels subjectes passius dos anys abans. Té caràcter obligatori i s’aplicarà sobretot tipus de quotes, municipals, provincials o nacionals i es determina en funció de l’import net de la xifra de negocis del subjecte passiu. d’acord amb la taula següent:

C. Coeficient de situació Els ajuntaments podran establir mitjançant la corresponent ordenança fiscal una escala de coeficients que ponderi la situació física del local dins cada terme municipal atenent a la categoria del carrer en què ragui dit local. L’establiment d’aquest coeficient de situació està subjecte a les limitacions següents:

a) La base sobre la qual s’aplica és la quantia de les quotes municipals incrementades per l’aplicació del coeficient de ponderació, no podent establir-se sobre les quotes provincials i nacionals

b) No pot aplicar-se a aquelles activitats que tenint assignada en les tarifes una quota de caràcter municipal no s’exerceixin en local determinat

c) No podrà ser inferior a 0,4 ni superior a 3,8

d) El nombre de categories de carrers no podrà ser inferior a 2 ni superior a 9

e) Als municipis en què no sigui possible distingir més d’una categoria de carrer, no es podrà establir

f) La diferència del valor del coeficient atribuït a un carrer respecte al que s’atribueixi a la categoria superior o inferior no podrà ser menor de 0,10

D. Recàrrec provincial Les diputacions provincials, els consells insulars de les Illes Balears, els cabildos insulars de Canàries i les comunitats autònomes uniprovincials podran establir un recàrrec sobre el IAE, que s’aplicarà a l’import de les quotes municipals mínimes, modificades per l’aplicació del coeficient de ponderació i el tipus impositiu del qual no podrà ser superior al 40%. Per exigir aquest recàrrec és necessari que s’adopti el corresponent acord d’imposició així com l’aprovació de l’ordenança fiscal reguladora del mateix