CÀLCUL DE L’IMPOST

1. Base imposable: està constituïda pel valor cadastral dels béns immobles, que es determinarà, notificarà i serà susceptible d’impugnació conforme al que disposen les normes reguladores del Cadastre Immobiliari (arts. 22 a 32 TRLCI). El valor cadastral és un valor administratiu determinat objectivament per a cada bé immoble a partir de les dades del Cadastre Immobiliari i estarà integrat pel valor cadastral del sòl i el valor cadastral de les construccions

2. Base liquidable: és el resultat de practicar, d’ofici, en la base imposable una reducció durant un període de nou anys (consistent en un coeficient reductor del 0,9 el primer any que anirà disminuint en 0,1 anualment fins a la seva desaparició) a comptar de l’entrada en vigor dels nous valors cadastrals als béns immobles urbans i rústics (no és aplicable als béns immobles de característiques especials) que es trobin en algunes d’aquestes dues situacions:

a) Immobles el valor cadastral del qual s’incrementi, com a conseqüència de procediments de valoració col•lectiva de caràcter general en virtut de:

- L’aplicació de la primera ponència total de valors aprovada amb posterioritat a l’1 de gener de 1997

- L’aplicació de successives ponències totals de valors que s’aprovin un cop transcorregut el període de reducció de nou anys que s’ha comentat

b) Immobles situats en municipis per als que s’hagués aprovat una ponència de valors que hagi donat lloc a l’aplicació de la reducció anterior i el valor cadastral de la qual s’alteri, abans de finalitzar el termini de reducció, per alguna de les causes següents:

- Procediments de valoració col•lectiva de caràcter general

- Procediments de valoració col•lectiva de caràcter parcial

- Procediments simplificats de valoració col•lectiva

- Procediments d’inscripció mitjançant declaracions, comunicacions, sol•licituds, esmena de discrepàncies i inspecció cadastral

3. Quota íntegra: és el resultat d’aplicar a la base liquidable el tipus de gravamen següent:

a) Béns immobles urbans: entre 0,4% (tipus mínim i supletori) i 1,10%

b) Béns immobles rústics: entre 0,3% (tipus mínim i supletori) i 0,90%

c) Béns immobles de característiques especials: tipus supletori 0,6%. Els ajuntaments podran establir, per a cada grup dels mateixos existents al municipi, un tipus diferenciat que, en cap cas, serà inferior al 0,4% ni superior a l’1,3%

Nota: els ajuntaments poden modificar els tipus de gravamen en els termes previstos en el TRLRHL. Per exemple, els municipis que siguin capital de província o de comunitat autònoma poden incrementar el tipus màxim de l’impost de béns immoble de natura urbana en 0,07 punts percentuals i els de rústica en 0,06 punts percentuals

4. Quota líquida s’obté minorant la quota íntegra les bonificacions següents:

1. Bonificacions obligatòries (les ordenances fiscals hauran d’especificar els aspectes substantius i formals d’aquestes bonificacions, així com les condicions de compatibilitat amb altres beneficis fiscals):

a) Tindran dret a una bonificació d’entre el 50 i el 90%, sempre que així se sol•liciti pels interessats abans de l’inici de les obres, els immobles que constitueixin l’objecte de l’activitat de les empreses d’urbanització, construcció i promoció immobiliària tant d’obra nova com de rehabilitació equiparable a aquesta, i no figurin entre els béns del seu immobilitzat. En defecte d’acord municipal, s’aplicarà als referits immobles la bonificació màxima de les assenyalades. El termini d’aplicació d’aquesta bonificació comprendrà des del període impositiu següent a aquell en què s’iniciïn les obres fins al posterior a la terminació de les mateixes, sempre que durant aquest temps es realitzin obres d’urbanització o construcció efectiva, i sense que, en cap cas, pugui excedir tres períodes impositius

b) Tindran dret a una bonificació del 50% durant els tres períodes impositius següents al de l’atorgament de la qualificació definitiva, els habitatges de protecció oficial i les que resultin equiparables a aquestes conforme a la normativa autonòmica corresponent. La dita bonificació es concedirà a petició de l’interessat, la qual podrà efectuar-se en qualsevol moment anterior a la terminació dels tres períodes impositius de durada de la mateixa i produirà efectes, si escau, des del període impositiu següent a aquell en què se sol•liciti

c) Tindran dret a una bonificació del 95% els béns rústics de les cooperatives agràries i d’explotació comunitària de la terra, en els termes establerts en la Llei sobre Règim Fiscal de Cooperatives

2. Bonificacions potestatives (a establir pels Ajuntaments mitjançant ordenança que també podrà preveure, si escau, la seva compatibilitat amb altres bonificacions):

a) Bonificació de fins al 50% els habitatges de protecció oficial un cop transcorregut el termini de 3 anys es durada de la bonificació obligatòria citada en la lletra b) anterior

b) Bonificació de fins al 90% els béns immobles urbans ubicats en àrees o zones del municipi que, conforme a la legislació i planejament urbanístics, corresponguin a assentaments de població singularitzats per la seva vinculació o preeminència d’activitats primàries de caràcter agrícola, ramader, forestal, pesquer o anàlogues i que disposin d’un nivell de serveis de competència municipal, infraestructures o equipaments col•lectius inferior a l’existent en les àrees o zones consolidades d’aquest, sempre que les seves característiques econòmiques aconsellin una especial protecció

c) Els ajuntaments podran acordar, per a cada exercici, l’aplicació als béns immobles d’una bonificació en la quota íntegra de l’impost equivalent a la diferència positiva entre la quota íntegra de l’exercici i la quota líquida de l’exercici anterior multiplicada aquesta última pel coeficient d’increment màxim anual de la quota líquida que estableixi l’ordenança fiscal per a cadascun dels trams de valor cadastral i, si escau, per a cadascuna de les diverses classes de conreus o aprofitaments o de modalitats d’ús de les construccions que en la mateixa es fixin i que se situïn els diferents béns immobles del municipi. La durada màxima no podrà excedir tres períodes impositius, tindrà efectivitat a partir de l’entrada en vigor de nous valors cadastrals de béns immobles d’una mateixa classe, resultants d’un procediment de valoració col•lectiva de caràcter general d’àmbit municipal

d) Bonificació de fins el 95% de la quota íntegra de l’impost a favor de immobles d’organismes públics d’investigació i el d’ensenyament universitari

e) Bonificació de fins al 90% de cada grup de béns immobles de característiques especials. L’ordenança haurà d’especificar la durada, quantia anual i la resta d’aspectes substantius i formals relatius a aquesta bonificació-->

f) Bonificació de fins al 90% a aquells subjectes passius que ostentin la condició de titulars de família nombrosa

g) Bonificació de fins al 50% per als béns immobles destinats a habitatges en què s’hagin instal•lat sistemes per a l’aprofitament tèrmic o elèctric de l’energia provinent del sol

PERÍODE IMPOSITIU I MERITACIÓ

L’IBI es merita el primer dia del període impositiu, coincidint aquest amb l’any natural (per tant l’1 de gener de cada any), sent un impost de cobrament periòdic per rebut que es regeix pel sistema de notificació col•lectiva de liquidacions un cop produïda l’alta en el padró o llista cobratoria de l’impost (ref.: art. 102.3 LGT)

→ Els fets, actes i negocis que han de ser objecte de declaració o comunicació davant el Cadastre Immobiliari tindran efectivitat en la meritació d’aquest impost immediatament posterior al moment en què produeixin efectes cadastrals (que es produeix l’endemà a aquell en què es van produir els fets, actes o negocis que van originar la incorporació o modificació cadastral, amb independència del moment en què es notifiquin)

→ L’efectivitat de les inscripcions cadastrals resultants dels procediments de valoració col•lectiva i de determinació del valor cadastral dels béns immobles de característiques especials coincidirà amb la prevista en les normes reguladores del Cadastre Immobiliari (això és, en general, a partir del dia 1 de gener de l’any següent a aquell en què es produeixi la seva notificació)

GESTIÓ DE L’IMPOST

Les competències són compartides entre l’Administració tributària de l’Estat, que té atribuïda, en general, la gestió censal –o cadastral–, i l’Administració tributària local, que té atribuïda, en general, la gestió tributària

1.- Gestió censal: l’impost es gestiona a partir de la informació continguda en el Padró cadastral i en els altres documents expressius de les seves variacions elaborats a l’efecte per la Direcció General del Cadastre, sense perjudici de la competència municipal per a la qualificació d’immobles d’ús residencial desocupats. El dit Padró, que es formarà anualment per a cada terme municipal, contindrà la informació relativa als béns immobles, separadament per als de cada classe i serà remès a les entitats gestores de l’impost abans de l’1 de març de cada any. Les dades contingudes en el Padró cadastral i en els altres documents citats hauran de figurar en les llistes cobradores, documents d’ingrés i justificants de pagament de l’impost

2.- Gestió tributària: la liquidació i recaptació, així com la revisió dels actes dictats en via de gestió tributària de l’IBI, seran de la seva competència exclusiva i comprendran les funcions de reconeixement i denegació d’exempcions i bonificacions, realització de les liquidacions conduents a la determinació dels deutes tributaris, emissió dels documents de cobrament, resolució dels expedients de devolució d’ingressos indeguts, resolució dels recursos que s’interposin contra els dits actes i actuacions per a l’assistència i informació al contribuent. Els ajuntaments podran agrupar en un únic document de cobrament totes les quotes d’aquest impost relatives a un mateix subjecte passiu quan es tracti de béns rústics sitis en un mateix municipi
Així mateix el TRLRHL estableix que les competències que amb relació a l’IBI corresponen als ajuntaments s’exerciran directament per ells o a través dels convenis o altres fórmules de col•laboració que se celebrin amb qualsevol de les Administracions públiques

3.- Mecanismes de col•laboració: s’estableixen fórmules de col•laboració entre ambdues instàncies, censal i tributària

- En el supòsit que resulti acreditada, amb posterioritat a l’emissió del Padró cadastral o dels altres documents expressius de les seves variacions, la no coincidència del subjecte passiu amb el titular cadastral. En aquest cas s’estableix que l’òrgan de gestió tributària podrà efectuar la rectificació i practicar amb caràcter provisional una liquidació de l’impost meritat pel corresponent exercici al subjecte passiu, si bé haurà de comunicar la rectificació immediatament a la Direcció General del Cadastre. En aquest cas, a la vista de la informació remesa, la Direcció General del Cadastre confirmarà o modificarà el titular cadastral mitjançant un acord que comunicarà a l’ajuntament o entitat local perquè es practiqui, si escau, liquidació definitiva. No obstant això, en el cas que existeixi conveni de delegació de funcions entre el Cadastre i l’ajuntament o entitat local corresponent, la liquidació practicada serà amb caràcter definitiu

- El Reial Decret 417/2006, de 7 de març regula mecanismes de col•laboració entre les Administracions públiques en matèria de gestió cadastral i tributària i inspecció cadastral