REGULACIÓ

Articles 60 a 77 del text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març (TRLRHL)

NATURALESA

Impost directe que grava el valor dels béns immobles en els termes establerts en el TRLRHL, de caràcter real i objectiu, obligatori, de meritació periòdica anual, i de gestió compartida entre l’Administració de l’Estat (gestió censal) i l’Administració tributària local (gestió tributària)

FET IMPOSABLE

El fet imposable està constituït per la titularitat dels següents drets sobre els béns immobles rústics i urbans i sobre els immobles de característiques especials:

a). D’una concessió administrativa sobre els propis immobles o sobre els serveis públics a què es trobin afectes

b) D’un dret real de superfície

c) D’un dret real d’usdefruit

d) Del dret de propietat

Per tant, el fet imposable de l’impost (IBI) consta dels elements següents:

1r. Element subjectiu: la titularitat de determinats drets sobre béns immobles: la realització del fet imposable que correspongui d’entre els drets es determinarà per l’ordre establert, de manera que no hi haurà subjecció de l’immoble a les restants modalitats

2n. Element objectiu: els béns immobles objecte de la imposició poden ser de natura urbana, rústica o de característiques especials, considerant-se com a tals els definits en el text refós de la Llei del Cadastre Immobiliari, aprovat per Reial decret legislatiu 1/2004, de 5 de març (TRLCI), que es desenvolupa pel Reial Decret 417/2006, de 7 de març

3º. Element espacial: l’àmbit territorial on se situen els immobles. Si un mateix bé immoble es troba localitzat en distints termes municipals, s’entendrà, als efectes de l’IBI, que pertany a cadascun d’ells per la superfície que ocupi en el respectiu terme municipal. En conseqüència, cada municipi procedirà a l’exacció de l’IBI atenent a la poció ubicada en el terme municipal, la qual cosa pot determinar que un mateix subjecte passiu tributi per un mateix immoble en quantia distinta (fins i tot encara que la porció de terreny ubicada en distints municipis sigui la mateixa com a conseqüència de l’aplicació de distints tipus de gravamen o bonificacions en l’un i l’altre municipi, dins les condicions legalment establides)

NO SUBJECCIÓ

a) Les carreteres, els camins, les altres vies terrestres i els béns del domini públic maritimoterrestre i hidràulic, sempre que siguin d’aprofitament públic i gratuït

b) Els següents béns immobles propietat dels municipis en què estiguin enclavats:

- Els de domini públic afectes ús públic

- Els de domini públic afectes un servei públic gestionat directament per l’ajuntament, excepte quan es tracti d’immobles cedits a tercers mitjançant contraprestació

- Els béns patrimonials, exceptuats igualment els cedits a tercers mitjançant contraprestació

EXEMPCIONS

A. Exempcions aplicables d’ofici. Estaran exempts de l’impost els següents immobles:

a) Els que siguin propietat de l’Estat, de les CCAA o de les entitats locals que estiguin directament afectes la seguretat ciutadana i als serveis educatius i penitenciaris, així com els de l’Estat afectes la Defensa Nacional

b) Els béns comunals i les muntanyes veïnals en mà comuna

c) Els de l’Església Catòlica, en els termes previstos en l’Acord entre l’Estat Espanyol i la Santa Seu sobre Assumptes Econòmics, de 3 de gener de 1979, i els de les associacions confessionals no catòliques legalment reconegudes, en els termes s’estableixin en els respectius acords de cooperació subscrits en virtut del que disposa l’article 16 de la Constitució espanyola

d) Els de la Creu Roja Espanyola

e) Els immobles a què s’apliqui l’exempció en virtut de Convenis internacionals en vigor i, a condició de reciprocitat, els dels Governs estrangers destinats a la seva representació diplomàtica, consular, o als seus organismes oficials

f) La superfície de les muntanyes poblades amb espècies de creixement lent reglamentàriament determinades, el principal aprofitament de la qual sigui la fusta o el suro, sempre que la densitat de l’arbratge sigui la pròpia o normal de l’espècie de què es tracti

g) Els terrenys ocupats per les línies de ferrocarrils i els edificis enclavats en els mateixos terrenys, que estiguin dedicats a estacions, magatzems o a qualsevol altre servei indispensable per a l’explotació de les dites línies. No estan exempts els establiments d’hoteleria, espectacles, comercials i d’escampada, les cases destinades a habitatges dels empleats, les oficines de la direcció ni les instal•lacions fabrils

B. Exempcions aplicables a sol•licitud de l’interessat:

a) Els béns immobles que es destinin a l’ensenyament per centres docents acollits, totalment o parcialment, al règim de concert educatiu, quant a la superfície afectat l’ensenyament concertat

b) Els declarats expressament i de forma individualitza monument o jardí històric d’interès cultural i estiguin registrats com a integrants del Patrimoni Històric Espanyol. Aquesta exempció no aconseguirà a qualssevol classes de béns urbans ubicats dins el perímetre delimitatiu de les zones arqueològiques i llocs i conjunts històrics, globalment integrats en ells, sinó, exclusivament, als que reuneixin determinades condicions

c) La superfície de les muntanyes en què es realitzin repoblacions forestals o regeneració de masses arborades subjectes a projectes d’ordenació o plans tècnics aprovats per l’Administració forestal. Aquesta exempció tindrà una durada de 15 anys, comptats a partir del període impositiu següent a aquell en què es realitzi la seva sol•licitud

C. Exempcions potestatives. Els ajuntaments podran regular mitjançant la corresponent ordenança:

a) Exempció a favor dels béns que siguin titulars els centres sanitaris de titularitat pública, sempre que els mateixos estiguin directament afectats el compliment dels fins específics dels referits centres

b) En raó de criteris d’eficiència i economia en la gestió recaptatòria del tribut, poden regular l’exempció dels immobles rústics i urbans la quota líquida de la qual no superi la quantia que es determini en l’ordenança fiscal

D. Exempcions especials. D’acord amb la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge, estaran exempts de l’IBI els béns dels que siguin titulars, en els termes previstos en la normativa reguladora de les Hisendes Locals, les entitats sense fins lucratius, excepte els afectes explotacions econòmiques no exemptes de l’impost sobre societats

SUBJECTES PASSIUS

Són subjectes passius, a títol de contribuents, les persones naturals i jurídiques i les entitats sense personalitat jurídica a què es refereix l’article 35.4 de la Llei 58/20003, de 17 de desembre, General Tributària (LGT) que ostentin la titularitat del dret que, en cada cas, sigui constitutiu del fet imposable d’aquest impost. No obstant això, es reconeix la facultat del subjecte passiu de repercutir la càrrega tributària suportada conforme a les normes de dret comú. Els ajuntaments repercutiran la totalitat de la quota líquida de l’impost en els qui, no reunint la condició de subjectes passius, facin ús mitjançant contraprestació dels seus béns demanials o patrimonials

En el cas de béns immobles explotats en règim de concessió en què concorrin diversos concessionaris sobre un mateix immoble de característiques especials, serà substitut del contribuent el que hagi de satisfer el major cànon, això sense perjudici de la facultat del subjecte passiu de girar als altres concessionaris la part de la quota líquida que els correspongui en proporció als cànons que hagin de satisfer cadascun d’ells

Nota: es preveu l’afecció especial dels béns la titularitat del qual està sotmesa a l’IBI de tal manera que, en els supòsits de canvi, per qualsevol causa, en la titularitat dels drets que constitueixen el fet imposable de l’IBI, els béns immobles objecte de dits drets quedaran afectes el pagament de la totalitat de la quota tributària, que s’articula com un supòsit de derivació de responsabilitat subsidiària de l’adquirent (arts. 64.1 TRLRHL i 79 LGT)
No cal confondre l’afecció amb la hipoteca legal tàcita (art. 78 LGT), que és una garantia del deute tributari consistent que en els tributs que enregistrin periòdicament els béns o drets inscriptibles en un registre públic o els seus productes directes, certs o presumptes, l’Administració tindrà preferència sobre qualsevol altre creditor o adquirent, encara que aquests hagin inscrit els seus drets, per al cobrament dels deutes meritats i no satisfetes corresponents a l’any natural en què s’exigeixi el pagament i a l’immediat anterior

A més a més, s’estableix que els coparticipants o cotitulars de les entitats sense personalitat jurídica de l’article 35.4 LGT respondran de forma solidària del pagament de la quota en proporció a les seves respectives participacions, si figuren inscrits com a tals en el Cadastre Immobiliari, i de no figurar inscrits, respondran per parts iguals (art. 64.2 TRLRHL)